Estètica o negoci exprés? El que és barat acaba sortint car...

"Per què un servei costa 30€ en un lloc i 100€ en un altre?"

És una pregunta que escoltem cada dia. I encara que molts creuen que es tracta de màrqueting o de “marques que es pugen al carro del luxe”, la resposta és molt més complexa...

No es tracta només de preus. Es tracta de principis. Ètica. De criteri. I, sobretot, de salut.

Vivim en una època on l'estètica s'ha viralitzat fins a desfigurar-se. Allò que abans era un espai de cura, coneixement i transformació, avui moltes vegades es converteix en una carrera per veure qui ho fa més ràpid, més barat i més viral. I sí: en aquest procés, el sector s'ha prostituït. S'ha quedat sense ànima.

La prostitució de l'estètica: tot s'hi val per vendre

Avui dia qualsevol persona pot obrir un centre, col·locar-hi una camilla, comprar productes en massa i vendre un tractament. Sense formació real. Sense ètica professional. Sense saber com afecten certs procediments al cos a mitjà o llarg termini.

I el més preocupant és que molts ho fan, perquè saben que l'estètica s'ha tornat un producte de consum ràpid. Un “capritx” de 30 €. Una experiència per a Instagram. Una gratificació immediata que no requereix profunditat ni criteri.

Però el que està en joc no és només la teva pell.

Un cas molt comú avui dia és el de la depilació làser. Veus anuncis per tot arreu: sessions a 15€, bons per 40€ per a cos sencer, resultats “des de la primera sessió”. Però ningú no t'explica quin tipus de làser estan fent servir, si l'aparell està homologat, si la intensitat s'ajusta al teu fototipus de pell, o si qui l'aplica té formació real.

I nosaltres, que sí que treballem amb rigor, estem cansades de sentir sempre la mateixa història. Noies joves que vénen al centre i ens diuen que ja no saben si fer-se el làser o no. Per què? Perquè s'ho van fer fa un any en certa cadena coneguda, i no van veure resultats ni a la sisena sessió. O les van cremar. O ni tan sols els hi van explicar què estaven fent.

Qualsevol professional que porti un centre de depilació làser de debò sap que aquests casos són el pa de cada dia. I és clar, després aquesta clienta arriba al punt de desconfiar totalment d'aquesta tecnologia. Fins que prova un centre on es fa amb experiència, amb seguiment real i amb resultats que parlen per ells mateixos. I aleshores entén que no era la tecnologia el que fallava, sinó com s'aplicava i qui ho aplicava .

Preus baixos: a quin cost?

Quan un tractament costa 30€, sempre cal preguntar-se:

"On estan retallant perquè aquest preu sigui possible?"

• Als productes?

• A la higiene?

• A l'experiència del professional?

• En el temps de tractament?

• A l'atenció personalitzada?

En molts daquests centres de gran volum, el que es prioritza és la quantitat sobre la qualitat. Com més persones al dia, millor. Encara que això impliqui tractaments a mitges, diagnòstics inexistents, i una atenció exprés que té més de “producció en cadena” que de cura real.

Una clienta, i amiga, em va explicar fa un parell d'anys la seva primera experiència amb el làser, quan només tenia 18 anys. Va anar a una cadena coneguda, d'aquelles que hi són per tot arreu, i en va sortir molt disgustada... No perquè el làser li fes mal especialment, sinó per com la van tractar. La "professional" que la va atendre no la va mirar a la cara en cap moment. Només li va dir, sense aixecar la vista, una cosa així com:

"Despulla't ràpid, que tinc més clientes darrere. Obre't de cames i anem al gra."

Aquesta va ser la seva benvinguda. Ni una explicació, ni una paraula amable, ni un mínim de sensibilitat davant del que és evident: que per a qualsevol persona, i més si és jove, la primera sessió pot ser incòmoda, invasiva i fins i tot vergonyosa per motius evidents.

Deixem-nos de tonteries: aquest tipus de coses no haurien de passar.

La depilació làser, com ara la gran majoria de tractaments d'estètica, són procediments íntims. No es fa per gust ni comoditat. I qualsevol professional amb ètica i empatia ho entén.

Com és possible que encara avui hi hagi treballadores que tractin una cosa tan personal com si fos una cadena de muntatge?

Sí, només li va costar 20 €. Però mai més va tornar.

Avui aquesta mateixa noia ve des de Barcelona al nostre centre cada dos mesos. Paga més. S'ha de desplaçar. Però ho fa perquè sap que aquí se l'escolta, se la cuida i se la respecta.

I això, al final, val molt més que el preu del bono.

El que està ben fet costa: temps, coneixement i honestedat

Quan a Kybalion un tractament costa 100 €, no estàs pagant per una marca. Ni per un embolcall bonic, ni per una façana “instagramejable”.

Estàs pagant per una professional que no ha fet un curs de cap de setmana ni ha après a YouTube. Sinó per algú amb anys de formació, experiència i compromís. Una professional que segueix estudiant, actualitzant-se i adaptant cada tractament a la persona que té al davant, perquè no totes les pells són iguals, ni totes les necessitats es resolen amb un motlle.

Estàs pagant per productes d'alta gamma, lliures de tòxics, que respecten la teva pell, la teva salut i el medi ambient. I no per un pot comprat a l'engròs per 3€ en una web qualsevol, sense control ni traçabilitat. I això costa més, sí. Però també val més .

Estàs pagant pel temps real que se't dedica. Perquè aquí no et fiquem a cabina a córrer, sense explicacions ni preguntes. Aquí t'escoltem. T'analitzem. Creem una estratègia personalitzada per a tu, basada en la teva història, la teva pell, els teus hàbits, els teus objectius. I això no es fa en 10 minuts entre client i client. Això requereix temps, energia i respecte.

Estàs pagant per un espai segur. Un entorn net, ètic, tranquil. On no ets un número. On el teu cos no es tracta com un objecte a polir, sinó com a part de tu, amb dignitat i criteri.

I estàs pagant també per una manera diferent de fer les coses: Per una visió holística, conscient, que entén l'estètica com un camí de benestar i salut, no com un producte de consum ràpid que cal titllar d'una llista.

Perquè fer les coses bé costa. Costa diners, costa temps, costa compromís. Però és justament allà on hi ha el valor.

Oi que no és el mateix que et regalin un cotxe, a que te'l compris tu, amb el teu sou, les teves llàgrimes i la teva suor?

Sí, podríem fer-ho més ràpid. Podríem comprar productes més barats. Atendre més persones al dia. Simplificar-ho tot. Però llavors no seríem Kybalion. Només seríem un altre centre més, venent el mateix que tothom, al preu que sigui, sense ànima.

I no vam venir aquí per això. I tu, en el fons potser, tampoc no vols això.

El parany de la gratificació instantània

Vivim a l'era de l'“ara”. Del “m'ho faig ja”, “m'ho compro ja”, “m'ho crec ja”. Una era en el què allò immediat sembla valer més que allò profund, i on el resultat ràpid es ven millor que el procés real.

Però aquesta obsessió per la immediatesa ens està passant factura. Estem perdent el criteri... Ja no busquem allò que de debò ens convé. Busquem el que ens faci sentir alguna cosa ja mateix , encara que aquesta cosa duri cinc minuts. Un clic a l'autoestima, una foto bonica, una il·lusió momentània. I amb això, sembla que ja n'hi ha prou.

I és clar… Quan l'objectiu és la gratificació instantània, el preu també ha de ser immediat: baix, accessible, sense pensar gaire. Tot fàcil. Tot ràpid. Però el que és barat, ja ho saps, moltes vegades surt car. Molt car. I no només en euros.

Parlem de pells danyades. De tractaments fallits. De diners tirats en promeses buides. I, sobretot, d'un buit interior que cap oferta no pot omplir. Perquè el que es perd pel camí és una cosa molt més profunda: el compromís amb una mateixa .

Quan alguna cosa et costa més, ja sigui en temps, diners, esforç o constància, també ho valores més. Quan has d'esperar, decidir, confiar, invertir; t'hi impliques. Creixes. Aprens. I això deixa empremta.

Però el sistema ens ha convençut de tot el contrari. Ens ha venut que el compromís és avorrit, que la disciplina és dura, que la constància és opcional. I al seu lloc, ens ha posat un ideal d'èxit i de bellesa basat en dreceres. Ràpides, estètiques… i profundament buides.

Avui en dia, és fàcil fer-se una liposucció. O arreglar-se les celles. O fer-se làser per 10€. Però res d'això canviarà qui ets.

Canviar d'hàbits sí. Incorporar disciplina, tenir cura del que menges, com et parles, amb quins productes et tractes la pell. Això sí que transforma. Això sí que té un impacte a llarg termini, físic, emocional i econòmic.

I el més curiós de tot és que aquesta transformació no es veu de cop. No genera tants likes. Però es nota. Es sosté. Se sent.

I això és el que realment importa.

Triar amb criteri

Així que la propera vegada que vegis un tractament a 30€ i un altre a 100€, no et preguntis només què inclou el preu… pregunta't quin valor estàs triant per a tu . Quina experiència estàs buscant. Quin resultat esperes. I, sobretot, què estàs permetent que entri al teu cos, a la teva pell, a la teva vida.

Perquè no és el mateix posar-te en mans d'algú que treballa des de la pressa, que d'algú qui treballa des del respecte.

A Kybalion, ho diem clar: nosaltres no venim a oferir-te el més ràpid. Ni el més “instagramejable”. Ni el més barat. Venim a oferir- te el millor que sabem fer.

I això implica decisions conscients: formar-nos contínuament, treballar amb productes segurs i lliures de tòxics, dedicar-te temps real, no tractar el teu cos com un número més en una agenda atapeïda.

Perquè tenir cura d'algú requereix presència. Requereix escolta. Requereix criteri. I això és el que tu et mereixes. I el que tu hauries de començar a exigir-te també.

Per això, quan diem que un tractament costa 100€, no estem justificant un preu. Estem anomenant un procés, un mètode, una ètica de treball. Estem posant sobre la taula un compromís amb tu .

I això, creu-me, es nota. Es nota en com et sents al sortir. En la teva confiança. En com repeteixes. I com entens, a poc a poc, que no es tracta només de “veure's bé”, sinó d'estar realment bé.

Així que sí: tria amb criteri. Perquè quan tries qualitat, també t'estàs escollint a tu. I això és l'únic que mai no passa de moda.